Aquesta nit la lluna vigila tot moviment
circular i perpendicular que es produeix als carrers de la ciutat. Des de
dalt de tot observa amb deteniment com
les fitxes es mouen de blanc en blanc.
El guardià de la finestra vetlla perquè les ànimes
perdudes trobin el camí de casa. No és feina fàcil. Es distreu sovint escoltant
com la picardona no para de parlar amb el passerell. No cal saber-ne molt d'aus
per conèixer la història d'Àustria o d'Austràlia. Total, es tracta d'un joc de
daus i, per tant, mai se sap quin número sortirà.
De nit, totes les ombres desapareixen. No
compta la història d'aquells que no van dir res. No s'escriu sobre el no-res.
Quin món més fantàstic pot creure amb res? Hem de creure en tot. Ni que no
existeixi. Hem de beure'ns-ho tot, ni que no n'hi hagi. És el so dels ocells
banalitzant sobre la vida. És la cançó d'estiu que sona a l'hivern. El gelat
que es desfà a ple sol. La trompeta que sona a orelles d'un sord. El cel blau
davant del cec. El vaixell d'Ulisses sense mar. El somni dels morts. La mort
dels somnis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada