Del llapis en surt sang. Gota a gota.
Dibuixant el cruel retrat d'un tret al cap. És l'últim crit rebel que ha fet,
l'última oportunitat perduda que ha retrobat. Entre llibres sagrats jau el seu cos. Les seves orelles mutilades
escolten els riures immortals d'aquells que no van perdre l'humor. La valentia
-amb v- la van escriure entre el malvat soroll de les armes religioses. Creus,
mausoleus. Sinagogues, turbants. Sota un cel ple de Déus cruels no poden viure
les ànimes lliures.
Pregaran avui milers d'homes d'arreu per
salvar els seus honors. Ho faran desconeixent que per a cada pregària són menys
persones. Els herois van marxar divertint el món, sense esperar trobar res més
enllà de la mort. Només els covards es fabriquen somnis de sastre, amb vetes pels ulls i no pels descosits.
No calen burques ni sotanes. Ni la Bíblia ni l'Alcorà. Tampoc misses ni
oracions misericordioses. Calen ànimes braves -amb b- que s’atreveixin a emular
els rebels lluitadors de tinta negra, no pas vermella.
Je suis Charlie.
1 comentari:
Molt adient aquest post, Yves.
Endavant amb el bloc!!!
Publica un comentari a l'entrada