Al Carrer Pennsilvània número 6 hi vivia una
dona que s'havia comprat una armadura al número 5000 del mateix carrer. Per
poder-la dur d'un costat a l'altre va haver de demanar ajuda als dependents més
forts. No era feina fàcil moure tant de ferro junt. Els hi va caldre mobilitzar-se
amb un parell de carretons d'obra i, tot i fer-ho amb molta destresa, les
dificultats van ser tals que, en arribar a casa, van demanar-li a ella que es
posés el casc per alleugerar una mica així la carrega.
Ella no ho va dubtar i, abans de pujar a
l'ascensor, es va posar el casc de metall que havia comprat feia uns minuts. Es
va mirar al mirall amb un sentiment alegre. Ja tenia el que volia. Va fer
entrar els dos homes fins a casa seva i els va invitar a fer unes birres en
acabar de descarregar la compra. Els dos homes no van dubtar ni un segon i van
quedar-se amb l'estranya compradora fins ben entrada la nit. En acomiadar-se
els homes es van adonar que, segurament, aquell acte els comportaria grans
problemes laborals. Van sentir un trist sentiment de culpa i van trucar al seu
cap. No hi va haver resposta, ni aleshores ni mai més.
Per la seva banda, la dona del número 6 va
posar-se aquell vestit de llautó per dormir. Va tancar els ulls i va entrar al
món de Morfeu pensant que aquella nit ningú podria destorbar-la. S'ho va creure
i, durant els dos primers estadis es va sentir segura i forta. Però a mitja
nit, quan les armadures de ferro es desfan i els cascos deixen de protegir els
colls, van aparèixer els seus temors.
Un somni ho és tot. No el necessites i ve. Quan el vols, s'allunya. Per molt que lluitis,
per molt que et cansis amunt i avall... no es pot controlar. Agafa el cavall i recorre tots aquests camps
plens de blat. Prova d'exiliar-te i creu-te més dura que els demés. Intenta-ho
tants cops com vulguis, vestida, nua; protegida o completament a pèl. Navegaràs
per un descontrol que et farà sentir perduda, seràs un nàufrag sense rems.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada