Relat de fusters

Tal i com van quedar per telèfon, a les vuit del matí, el fuster s'ha presentat al pis de la Rocío. Encara amb pijama i els ulls plens de lleganyes, obre la porta perquè entri el paleta. Aquest últim s'excusa per haver arribat tan d'hora, es justifica amb la falta de trànsit que ha trobat. Junts repassen tot el que s'ha de fer: canviar terra, arreglar els marcs de les portes i ultimar alguns desperfectes que tots dos tenen ben anotats en les seves respectives llibretes.
Un cop acabades les explicacions, el fuster comença la seva feina. És un professional seriós d'una reputada experiència, tot i ser relativament jove. Ella aprofita per començar la rutina matutina, agafa la muda que es posarà  i es dutxa. Quan ja està vestida i arreglada, pren un parell de galetes i li diu adéu. L'home està estirat a terra, ajustant una peça de fusta que acaba en punxa. Aixeca el cap per acomiadar-se i la veu davant seu, amb el seu somriure maliciós. Mou la mà i oscil·la el cos amb tal gràcia que el seu llarg cabell ros forma una onada simètrica a la que fa la seva faldilla.
Després de sentir com es tanca la porta, el fuster continua treballant, però té l'última imatge d'ella gravada al cap. Les seves cames a la vista i la faldilla aixecada el distreuen per moments. Mes és un professional i, en poca estona, ja torna a estar concentrat en la seva tasca.
Al matí següent, el Roger, que així es diu el fuster, torna a arribar abans d'hora. Ella obre la porta vestida amb un camisó i el fa entrar mentre escolta les seves excuses. El camisó és curt i deixa gran part de les seves cames a la vista, inclús un tros de les natges. Sense dir-se gaire cosa, ell comença la feina i ella es dutxa. Un cop es queda sol, la recorda amb el seu camisó curt i decideix aturar les obres. Li ve de gust conèixer una mica més com és ella. Va a la seva habitació i observa la tauleta de nit. Un rellotge digital, un llibre titulat "The Siege of Trencher's Farm" i un parell de preservatius. A peus del llit hi ha una cadira, on ha deixat la roba usada. Es dirigeix a la cuina i es renta la cara. Després, altre cop es posa mans a l'obra. Té el cos ardent, però segueix considerant-se a si mateix un professional.
Les obres duren una setmana. Cada dia que passa, ella li mostra més carn. Però sempre acaba marxant puntual cap a la feina. Un dels dies, fins i tot, deixa la porta del lavabo oberta mentre es dutxa. Surt el vapor d'aigua i entela els ulls del Roger, que no pot evitar mirar cap a dins. No veu res, la cortina està correguda, però la silueta que forma el seu cos i es projecta en la cortina ja li serveix per encendre els seus sentiments més primaris.
L'últim dia d'obres el Roger arriba i la porta del pis està oberta. Quan entra, escolta la veu de la Rocío  que li parla des de l'habitació: "Tranquil, passa, ja m'he dutxat, avui tinc pressa". La veu mentre es posa la roba interior; ella no es tapa i continua com si res passés. Abans de marxar li dóna els diners de les obres i les gràcies per haver-ho fet tan bé, només cal ultimar un parell de detalls i ella confia que els farà igualment bé, ni que ja hagi cobrat. Així és, és un professional com pocs, acaba la feina i recull el material. Però just quan està a punt de sortir d'aquell pis per sempre més, s'atura i fa mitja volta. Torna a l'habitació, s'estira al llit i acaba de llegir el llibre que ella té a la tauleta de nit. Cada dia ha aprofitat l'estona de dinar per anar-lo llegint i ara no vol marxar sense acabar-lo.