dimarts, 18 de març del 2014

Relat d'erres

Ningú entenia per què, però no li agradava que la classifiquessin com a una meuca. El cert era que feia la seva feina com cap altra. Tenia una tècnica excepcional que la convertia en la candidata número u del seu sector pels segles dels segles.
Dins del despatx s'agenollava i es col·locava sota de la taula del seu cap. Allà li descordava els pantalons i iniciava un moviment bucal de precisió mil·limètrica. Les seves activitats subterrànies acabaven sempre amb una gran esquitxada que ella sabia controlar. No en va, tot allò s'havia de dur en una absoluta discreció. Per això, de tant empassar-se l'orgull i la dignitat -evitant tacar pantalons aliens-, la seva cavitat bucal havia mutat fins aconseguir deformar els òrgans que ens permeten una correcta pronunciació.
Així, al sortir del despatx, amb un somriure intocable, sempre els hi deia a les seves companyes: "informe preparat i enllestit", arrossegant les erres com fan els ratolins que parlen i viuen a les cloaques.

1 comentari:

Rufi ha dit...

Brutal "metàfora" (no sé si és la paraula corecte). Un cop més surt el nostre instint assesí a lo que no és "normal", a lo diferent, a lo que algú en algun moment de la vida ha dit això no és correcte i s'ha d'eliminar. "Vivo o muertto tu vendràs conmigo" (Frase de Robocop Yves!!!)