Un home regira una paperera a una de les cantonades de Plaça Catalunya. Està just davant l'entrada d'un dels centres comercials més grans de la ciutat. La gent hi entra i hi surt amb les bosses plenes. No hi ha aturador. És un descontrol consumista. Ell, en canvi, agafa un got de plàstic que encara té una canya a dins. Xucla i escura les últimes gotes que algun turista deu haver deixat.
Al seu voltant hi ha pantalons d'oferta, rellotges de luxe importats, regals per a nens i nenes... Hi ha de tot i no hi ha res.
L'escriptor resta a la cantonada inversa d'on està l'home bevent. Ho veu tot i sent com el cor li batega a mil per hora; com si en poca estona arribés la fi del món. Tot i haver-hi diamants exclusius passant pel seu costat, ningú veu el rodamón. És invisible.
Quan creu que ja no pot escurar més aquell got ple de restes i brutícia, alça la vista i veu l'home del llapis. Deixa el got altre cop a la paperera i creua a poc a poc el carrer. Ho fa quan el semàfor està en vermell. Els cotxes i les motos l'esquiven i fan sonar el clàxon mentre circulen a tota velocitat com si poguessin escapar del ritme atronador del temps. Ell ha deixat de ser invisible durant una estona. Ningú l'atropella, tots han fet un esforç per evitar col·lisionar i trencar la part frontal del cotxe.
El vell arriba just davant del novel·lista i li pregunta com acaba el llibre que està escrivint. La resposta és obvia, li contesta, al final sempre hi ha la mort.
Al seu voltant hi ha pantalons d'oferta, rellotges de luxe importats, regals per a nens i nenes... Hi ha de tot i no hi ha res.
L'escriptor resta a la cantonada inversa d'on està l'home bevent. Ho veu tot i sent com el cor li batega a mil per hora; com si en poca estona arribés la fi del món. Tot i haver-hi diamants exclusius passant pel seu costat, ningú veu el rodamón. És invisible.
Quan creu que ja no pot escurar més aquell got ple de restes i brutícia, alça la vista i veu l'home del llapis. Deixa el got altre cop a la paperera i creua a poc a poc el carrer. Ho fa quan el semàfor està en vermell. Els cotxes i les motos l'esquiven i fan sonar el clàxon mentre circulen a tota velocitat com si poguessin escapar del ritme atronador del temps. Ell ha deixat de ser invisible durant una estona. Ningú l'atropella, tots han fet un esforç per evitar col·lisionar i trencar la part frontal del cotxe.
El vell arriba just davant del novel·lista i li pregunta com acaba el llibre que està escrivint. La resposta és obvia, li contesta, al final sempre hi ha la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada