En la sequedat del riu descansa la seva ànima. Sense moure's, sense respirar. L'alè ha fugit com l'esquirol quan veu el foc. Passa una suau brisa i remou les quatre pedres que l'envolten. La natura crea un mortuori improvisat. No hi ha cants de missa ni hòsties sagrades; ni tan sols un espantaocells clavat a la creu. Tan sols la sorra en el camí.
Al voral hi comença el prat, una llarga extensió plena d'ordi groc. A quatre grapes seria fàcil perdre's. Dempeus és bell de contemplar. Unes muntanyes delimiten l'extensió daurada. A peu del gran cim descansa el camp.
Ànima i riu. Camp i muntanya. Buit, pla, alt... Del zero al cent la matèria es transforma de forma inevitable.
Les mosques segueixen rondant per sobre dels seus ulls. S'enganxen a les pestanyes i es freguen les mans. Quan una vida marxa, d'altres vénen a escoltar la música de la mort. Les notes són buides i plenes de silencis. Ni negres ni blanques, només el gris de la indiferència. Els animals ronden a prop del seu àpat i, aviat, s'omplirà d'insectes i de rèptils.
En la sequedat del riu, l'home és ara l'esmorzar.
Al voral hi comença el prat, una llarga extensió plena d'ordi groc. A quatre grapes seria fàcil perdre's. Dempeus és bell de contemplar. Unes muntanyes delimiten l'extensió daurada. A peu del gran cim descansa el camp.
Ànima i riu. Camp i muntanya. Buit, pla, alt... Del zero al cent la matèria es transforma de forma inevitable.
Les mosques segueixen rondant per sobre dels seus ulls. S'enganxen a les pestanyes i es freguen les mans. Quan una vida marxa, d'altres vénen a escoltar la música de la mort. Les notes són buides i plenes de silencis. Ni negres ni blanques, només el gris de la indiferència. Els animals ronden a prop del seu àpat i, aviat, s'omplirà d'insectes i de rèptils.
En la sequedat del riu, l'home és ara l'esmorzar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada