Pensaments obscurs en la nit clara. Fa estona que llegeix el diari assegut a la finestra que dóna a l'edifici més alt de la ciutat. No porta roba, però ningú el veu despullat gràcies a les grans dimensions del diari que llegeix. La secció a la que dedica més temps és la de necrològiques. No s'ha mort cap conegut, però li agrada veure els comentaris que familiars i amics dediquen als seus estimats. Els homes són com les rates, aprofiten qualsevol moment per regalar menyspreu als qui formen part de la seva vida.
Els comiats són, en part, salutacions al futur. Diem adéu pensant en conseqüències pròximes, encenem víctimes col·laterals que aviat carregaran els seus míssils per dirigir-los cap a nosaltres o, qui sap, cap a l'acomiadat. Frases lapidàries que enterren juntament amb cucs, màximes totalitàries que volen passar a l'eternitat, però que escriuen sobre paper mullat. Tot és res quan parlem de la mort.
Tanta foscor el fa riure, deixa de llegir i mira per sobre de la part més alta del diari. Per fi la seva veïna arriba a casa. Com cada nit, obre la cortina i es despulla. Va nua completament, però els veïns no la poden veure despullada, llegeix una revista de colossals dimensions. S'atura a la secció del cor. Sempre li han agradat els ambients fúnebres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada