Parles de revolució, parles de manifestacions,
t'omples la boca de crits i insults contra els governants i, després, amb el
pur a la boca i els bitllets plens t'esborren la memòria per seguir portant
maletes de cuir.
Hola, ets tu altre cop, mira al teu voltant,
tots són com tu, vesteixen corbates de seda i decideixen la vida dels cosidors
de caixmir.
La vida en blanc i negre, com elegants
cambrers que porten còctels perfumats a les dones del bon viure, no són
meuques, només fan d'acompanyants. De camí, al taxi, les desvestiu, les beseu i
mireu per la finestra entelada d'un món aliè al que succeeix a fora. En baixar,
uns nens us demanen quatre duros i els aparteu amb menyspreu. Les prostitutes
s'escalfen amb un cubell ple de papers arrugats i us en rieu d'elles i els seus
vestits estripats.
La vida puja al pis número vint de l'avinguda
més important de la ciutat. Clients i proveïdors, tots despullats, a vegades en
habitacions equivocades. La nit no acaba amb l'aparició del sol, sinó quan
comencen els discursos dels salvadors del món, sobre pedestals i davant de càmeres
internacionals. Són els amos del món i parlen de revolució. Parlen de canvi.
Canvi d'habitacions...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada