Relat d'ambient

És un peix. O això li diu la seva mare just quan la lleva. La Raquel no li fa cas i segueix amb les seva rutina diària. Es renta les dents. Es despulla, es dutxa, es vesteix i baixa a esmorzar. El seu pare li dóna el bon dia tractant-la de peix. Ella se sorprèn, però tampoc no li fa cas. En lloc de cereals li han preparat menjar per a peix. La mare agafa el pot i li escampa pel cap. La petita Raquel s'atabala i crida. Però no hi ha resposta. Els dos pares segueixen parlant de les seves coses. Entre frase i frase la miren i comenten com n'estan de contents de tenir un peix com aquell.
Ella s'alça i marxa de casa enfadada. El conductor de l'autobús, però, li diu peix; les companyes de vehicle també. En arribar a l'escola el seu germà gran -que ja fa estona que és allà-, se li apropa i l'agafa de la mà. La porta al costat dels seus amics i els hi ensenya el seu preciós peix.
El seu plor no afecta a ningú. Tothom ignora els seus sentiments, però en destaca la seva bellesa com a peix. Alumnes, professors, director de l'escola, jardiner, cuineres... tothom la tracta com un peix.
En arribar a casa, allà sobre les cinc de la tarda, omple la banyera, es despulla i dorm allà dins per sempre més, flotant com si fos un peix.