Relat d'immortals

Escriuen la història alterant-ne la veritat. Ho fan a tota velocitat. Són guerrers d'un exèrcit malvat dedicat a tergiversar els fets reals d'aquest món. Es dediquen a traslladar tot allò palpable en el món de l'intangible. Són mestres de l'escriptura. Afilen la punta dels llapis amb precisió. Esborren els errors comesos amb naturalitat i pulcritud. No s'atabalen quan han d'estripar els papers mullats sobre els que escriuen. Els seus uniformes llueixen amb vehemència el lema de l'empresa: "L'art és immortal".
El cap d'obres els vigila i evita que cap d'ells es distregui. Si algun dels soldats mou la ment del seu paper és castigat amb un fuet adoctrinador. Ningú gosa parlar. Només han de crear.
Diu la llegenda que un dia un d'ells es va sublevar, va demanar descansar i llegir, però no només els hi ho van prohibir, sinó que va rebre el trist final de la seva carrera amb l'amputació de la mà. Des d'aleshores tot és silenci i obediència. Són creadors de l'art pràctic. Els nens han d'absorbir-lo, els grans han de fluir-lo, però el que no saben ni sabran mai és que l'art no serveix per a res.