Pel seu cap circula la imatge idíl·lica del riu Frestern a l'inici de la primavera. Sota els cims nevats, les valls ja no dibuixen el blanc que llueixen a l'hivern. Alguns arbres ja floreixen i, sota un cel ben blau, pinten els colors més notoris de la natura. Contrastos cromàtics que van del rosa al blanc, passant pel blau intents i pel verd més fosc. Diversitat d'aromes dominats per la brisa intermitent, que empeny els pètals i els estams cap a direccions variades i, tants de cops, els arrenca de les seves flors.
Més enllà del record imaginari d'un paisatge imaginat en el que no ha estat mai. Ell està tancat a casa seva, amb la seva amiga Violeta. No els funciona el lavabo i està realment apurat. Si estigués sol usaria qualsevol cosa, regaria una planta, ompliria una ampolla buida o faria servir la pica.
Però no està sol i sap que s'ha d'aguantar. És cert que podria marxar i deixar-la a ella sola, però si ho fa podria perdre l'oportunitat de la seva vida. Qui sap si en uns minuts ella es decidirà i, per fi, li farà el bes que tant espera.
Ella desapareix per un instant i ell tanca ulls. Quan ella torna, finalment, es mareja i cau a terra.
Més enllà del record imaginari d'un paisatge imaginat en el que no ha estat mai. Ell està tancat a casa seva, amb la seva amiga Violeta. No els funciona el lavabo i està realment apurat. Si estigués sol usaria qualsevol cosa, regaria una planta, ompliria una ampolla buida o faria servir la pica.
Però no està sol i sap que s'ha d'aguantar. És cert que podria marxar i deixar-la a ella sola, però si ho fa podria perdre l'oportunitat de la seva vida. Qui sap si en uns minuts ella es decidirà i, per fi, li farà el bes que tant espera.
Ella desapareix per un instant i ell tanca ulls. Quan ella torna, finalment, es mareja i cau a terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada