Recordo quan estava assegut en aquella vella
cadira de fusta de la Universitat. Un home em va dir: "Noi, hi ha gent que
neix per dir coses que els altres mai sabran dir". També em passa pel cap
un fragment d'un documental, on qui era la parella d'en Dylan per aquells temps
comentava: "El recordo escrivint coses que ningú entenia, ni tan sols jo
sabia de què parlava, però tots sentíem alguna cosa quan ho llegíem". Em
ve a la ment la màxima d'un gran escriptor d'aquest segle: "Sé que he
nascut per dir coses, jo sóc diferent". A vegades les neurones també em
parlen d'aquell alcohòlic que va escriure i escriure sense saber que es
convertiria en un referent del segle.
Però quan no penso en tot això, quan em converteixo
en una ovella igual que les altres... Aleshores agafo les pàgines grogues que el
missatger em deixa mensualment a la porta del meu pis. M'agrada llegir-les. Hi ha un rerefons
únic, diferent, variat i, sobretot, molt comercial que les fa superiors. La
resta, porti o no telèfons, no m'interessa, tot plegat és massa complicat.
1 comentari:
L'alcohòlic és el Buckowski? (No sé com s'escriu)
I lo comercial ven. D'una manera o d'altra tots els que vivim a una societat evolucionada formem part de l'engranatge comercial. Lo diferent també és comercial, només que ho és per un altre sector
Publica un comentari a l'entrada