Concentrat en la seva feina, poc veia més que les lletres que escrivia. Els reflexos que li creaven les ulleres embrutaven el seu camp de visió, però la ment continuava unint paraules i paraules, formant avorrits articles mancats de contingut cultural.
Agafava la tassa amb la mà esquerra, el pols li tremolava, era qüestió natural. Seguia amb la mà dreta picant com podia, no volia despistar-se. S'apropava el cafè a la boca, però li venia la inspiració divina i havia de retornar el beure a sobre de la taula. Escrivia ràpid allò que pensava i, aleshores, mentre ho repassava, bevia el líquid ple de cafeína.
Les vocals, les consonants; els articles, els verbs; la sonoritat, les pauses... i entremig alguna cosa a la punta de la llengua. Es posava el dit índex a l'òrgan bucal i apartava allò que li penjava. Estava massa concentrat amb la correcció i no veia què feia. Dipositava aquell ovni dins del got altre cop i, moments més tard, tornava a xarrupar aquell envàs amb algun espontani pel mig. Altra vegada notava quelcom per sobre del llavi, es movia lentament, però no li feia cas. Aquella cosa extranya no entrava dins de la boca, però corria a una velocitat molt lenta. Si haguéssim reduit el camp de visió i ampliat la imatge, hauríem vist com els seus diminuts peus el feien avançar per sobre de les carns labials.
Ell seguia concentrat, escrivint sobre la importància de la bona alimentació, mentre tenia alguna cosa rara pels llavis, un cuc sortit del cafè.
Agafava la tassa amb la mà esquerra, el pols li tremolava, era qüestió natural. Seguia amb la mà dreta picant com podia, no volia despistar-se. S'apropava el cafè a la boca, però li venia la inspiració divina i havia de retornar el beure a sobre de la taula. Escrivia ràpid allò que pensava i, aleshores, mentre ho repassava, bevia el líquid ple de cafeína.
Les vocals, les consonants; els articles, els verbs; la sonoritat, les pauses... i entremig alguna cosa a la punta de la llengua. Es posava el dit índex a l'òrgan bucal i apartava allò que li penjava. Estava massa concentrat amb la correcció i no veia què feia. Dipositava aquell ovni dins del got altre cop i, moments més tard, tornava a xarrupar aquell envàs amb algun espontani pel mig. Altra vegada notava quelcom per sobre del llavi, es movia lentament, però no li feia cas. Aquella cosa extranya no entrava dins de la boca, però corria a una velocitat molt lenta. Si haguéssim reduit el camp de visió i ampliat la imatge, hauríem vist com els seus diminuts peus el feien avançar per sobre de les carns labials.
Ell seguia concentrat, escrivint sobre la importància de la bona alimentació, mentre tenia alguna cosa rara pels llavis, un cuc sortit del cafè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada