dijous, 27 de febrer del 2014

Relat de disfresses

Quan de petits es disfressaven de policies, lladres, cuiners, pirates i superherois no esperaven acabar fent de delinqüents vulgars. Somniaven en ser els defensors del bé, els rebels de les causes perdudes que lluitarien contra el sistema, els xefs més importants i innovadors del planeta o els salvadors de la humanitat. Cridaven pel pati i movien les espases o la porra que acompanyaven les originals disfresses que els seus pares els hi havien fet. Tenien manilles, antifaç, barrets i tot tipus de decorat per convertir en realitat aquell món imaginari tan innocent i perfumat.
Ara s'asseuen al parlament i dictaminen lleis avorrides que no fan altra cosa que ofegar els més pobres. Ho fan mentre s'envien missatges calents amb les seves amants, vulgars meuques que han ascendit ensenyant cuixa als més adinerats. Al semicercle on es dicten les conductes de la societat no hi ha ni un pam de net. Ni tan sols aquells records ombrívols de febrer, en el que els nens eren només nens i, corrent pel pati de les escoles, no esperaven mai arribar a disfressar-se de botxins del seu país.