Obre les portes del seu vell Ford quan ella
arriba al taller. Fa dies que intenta arreglar-lo, però mai té temps per
deixar-lo enllestit. Aquesta nit té una cita al poble del costat. Marc el
Guspires vol recuperar l'honor que va perdre dues setmanes enrere.
Ella s'asseu al seu costat i li demana que no
hi vagi: "No cal que ho facis, no seràs més home per anar-hi". Ell se
la mira i li acaricia els cabells amb els seus dits bruts de greix.
"Tampoc seré més home per quedar-me aquí. Hi ha homes que neixen amb un
destí. N'hi ha d'altres que se'l creen a mesura que creixen. Jo no sé quin dels
dos tipus d'home sóc, però només conec una forma de saber-ho. Quan tu t'asseus
al voral i observes aquelles dues màquines marxar volant no t'adones de la
ràbia que desprenen. Pots pensar que sóc egoista i només ho faig per mi. És
cert. Però no t'enganyis, tu no pateixes per mi. Si jo m'estavello el teu cor
es trenca, si jo desaparec la teva vida es trunca. Som dues ànimes mirant per
nosaltres mateixos. Jo crec en mi i el meu pedal màgic conduint a tota
velocitat pels revolts de la muntanya del nord de la ciutat. Tu creus amb les
teves pregaries i el teu rosari gastat que tanta sort et dóna. I ara pensa, quina
és la diferència, amor?".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada