Un home apareix en una habitació on, abans, n'hi havia un altre. Una confusió. Cap solució. El crític deixant anar la tinta plena d'odi sobre el paper de la seva amarga i trista vida. L'actor no sap on posar-se en llegir tants disbarats i, sense poder-ho evitar, opina d'uns fets que ni li van ni li vénen. El director no vol desprestigiar l'actor, però pensa que no és ningú per parlar dels seus personatges. Els seus personatges és una expressió que caldeja el lector i, finalment, el cercle es tanca.
El crític practica un onanisme insuls i, després, omple el got amb coca-cola. No pot entendre que l'escriptor, el director, el creador, hagi sigut capaç d'organitzar una situació sense basar-se en l'estricta relació de fets successoris, no pot suportar la idea de què les coses se li escapin de les mans i vagin més enllà de la realitat palpable.
El director fa estona que no practica el sexe. És hora de dormir. Ha tancat els ulls i ha esborrat de la ment tot el que ha sigut capaç de crear. Ara només té temps pels pròxims projectes, vol centrar-se en noves aventures i, per tant, s'adorm en plena roda de premsa del llançament de la seva última pel·lícula.
El crític practica un onanisme insuls i, després, omple el got amb coca-cola. No pot entendre que l'escriptor, el director, el creador, hagi sigut capaç d'organitzar una situació sense basar-se en l'estricta relació de fets successoris, no pot suportar la idea de què les coses se li escapin de les mans i vagin més enllà de la realitat palpable.
El director fa estona que no practica el sexe. És hora de dormir. Ha tancat els ulls i ha esborrat de la ment tot el que ha sigut capaç de crear. Ara només té temps pels pròxims projectes, vol centrar-se en noves aventures i, per tant, s'adorm en plena roda de premsa del llançament de la seva última pel·lícula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada