Relat de preguntes

Tot i que el seu veí ja feia dies que tenia un matalàs al balcó, ell no es preocupava per quin motiu ho deuria fer.. Al seu cap només tenia un sol pensament: saber per què una ambulància recollia cada dia a la veïna del quart segona... Volia saber a on anava, què li passava, quan es curaria, quin metge l'atenia, a quin hospital la tractaven, si se'n sortiria, qui la visitava, a qui li deixaria l'herència....

Anys enrere ella treballava. Encara la recorda ell quan van coincidir a la feina. Van ser molts anys de mirades furtives i de comentaris calents. Li agradava mirar-li els ulls i quedar-se aturat, provocant un estat nerviós en ella. Però encara li agradava més observar-la quan ella xerrava amb una col·lega d'un altre departament. Les dues noies quedaven separades per un mur de prestatges, d'una alçada considerable, però que permetia el contacte entre els caps. Així que ella, que era baixeta, havia d'estirar un xic el cap per parlar amb la seva companya. I quan ho feia ell es tornava boig. Feia tot el possible per deixar la feina en mode pausa. I se les enginyava per poder espiar el seu cos d'esquenes. En posar-se de puntetes el cul se li premia. Els texans quedaven arrapats i la bellesa de les seves natges rodones presidia la seva única obsessió instantània. Sovint la companya d'ella li havia cridat l'atenció, avisant-la de què ell l'espiava, però lluny de girar-se i acabar la conversa, ella es posava la mà per dins del texà, o pujava cap a munt rascant-se l'esquena, deixant veure una part de l'esquena entre els pantalons i la samarreta. 

Aquests records li venien al cap i se n'anaven, amb la mateixa velocitat que marxava l'ambulància, després de recollir-la al peu de casa seva.