-És un tòpic -diu ell-. Tot és tan simple, elles parlant de roba i nosaltres parlant de negocis.
-En lloc de criticar-ho podries canviar-ho, no? Uniu-vos a la conversa, opineu, expliqueu-nos què és el que més us agrada, ara estàvem parlant de la roba interior, i això segur que us agrada més... -Diu una d'elles dues, la morena, mentre agafa el gotet i beu d'un cop tota la crema de licor.
Els dos nois es posen a riure i fan broma, diuen que sí que s'uneixen a la conversa i fan mofa d'elles dues, les imiten en to de veu i gestos, fent comentaris absurds.
L'altra noia, la rossa, s'aixeca i diu:
-Veniu, veniu, anem a l'habitació, aquí podreu fer més broma, si és això el que voleu.
S'aixequen tots quatre de taula i entren a l'habitació de matrimoni. Allà, la noia rossa obre el seu calaix de la roba interior i li comença a ensenyar a la seva amiga. La conversa té un caràcter purament de moda. Parlen de colors, estampats, preus, etc. Però els seus respectius marits no entenen res. Han deixat de fer bromes i mostren un xic de vergonya. Un dels dos té les orelles vermelles i l'altre no sap què fer amb les mans. La noia morena els demana que s'asseguin "si no heu de fer res ni dir res, seieu i no molesteu". Ells obeeixen, han deixat de ser els grans executius que arreglaven el món minuts enrere. Ara són dos mosquits petits amb la boca oberta, observant les seves mullers agafant unes peces de roba que ells consideren eròtiques.
Com els nervis van creixent, un dels dos homes li diu a l'altre de marxar. Proposa una excusa com una altra i surten al carrer a comprar tabac. De camí no es diuen res. Tan sols, un dels dos, demana la seva compra a l'estanc i proposa seguir caminant.
Dues hores més tard tornen a casa. Segueixen muts. Obren la porta i busquen les seves dones. Elles encara són a l'habitació. El calaix de la roba interior es manté obert. Però els conjunts estan desendreçats i tirats per terra. Les dues dones són al llit, nues completament. Jauen estirades boca amunt. La rossa recolza el cap sobre l'espatlla de la morena, que li passa el braç per darrere el coll. Tenen un somriure dibuixat a la cara que sorprèn els seus marits. Ells no se sorprenen, en canvi, quan una d'elles els demana una cigarreta.
3 comentaris:
Ai els mil homes.......
@Gemma: són dos només... ;-)
:D
Publica un comentari a l'entrada