dijous, 9 de gener del 2014

Relat de l'estranger

L'home s'acostuma a fumar quan li donen una cigarreta...
De peu, caminant per la platja. De peu, amb els ulls cegats pel sol. De peu, camí de la frustració de la vida. Ell segueix igual: Escèptic, apàtic, cansat, avorrit i acostumat. Acostumat al canvi de ritme imposat per un món aliè al seu.
Té una pistola a la butxaca i no sap bé què ha de fer, però li han dit que sigui un amic i ell ho serà. Després li diuen que ha de ser jutjat i ell ho acceptarà. Resulta que va ser el fill d'una dona morta i, naturalment, també ho va acceptar.
Va matar un àrab i la llum que el va fer actuar no va ser divina. Va convertir-se en un assassí sense cap predisposició ni cap motiu, però l'advocat de l'estat té la llengua molt llarga i, un cop et posa la mà a sobre, ja estàs arreglat.

Preparat per rebre el càstig social, ell ho acceptarà. Ha matat algú i l'han jutjat per tot menys per allò. La gent l'assenyala i el culpa dels crims més grans de la humanitat, però ell fuma una cigarreta quan la té, i la deixa de fumar quan no la té.