dimecres, 29 de gener del 2014

Relat de clonats

Han robat un reliquiari ple de sang. Sang del Sant Papa, diuen. Els dos lladres són científics a l'atur. Els directors de la multinacional on treballaven els van fer fora de l'empresa per reduir els costs anuals. Beneficis, beneficis. Només volien beneficis. Però tot científic sap que el més important per buscar beneficis és invertir; no pas reduir costs.
El cas és que els dos homes, ara lladres, van ser acomiadats i relegats a la misèria social. Amb la poca liquidació que els va tocar van viure com van poder durant un any. Convivien les dues famílies juntes, en un mateix pis de dimensions reduides. Dues dones i dos homes al mateix llit pot semblar un motiu d'alegria, però si això esdevé per imposició de la pobresa, passa a ser motiu de malestar.
L'apreciat lector segur que es pregunta per què volen el reliquiari els dos aturats. I la resposta no és ben clara, de moment el guarden en un armari. El tenen tancat amb pany i forrellat. Les seves dones desconeixen el sant secret que descansa en el fals fons de l'armariet on guarden les compreses.
Aviat deixaran fluir les seves brillants ments i convertiran aquell líquid vermell en un autèntic brollador místic. Crearan un circuit tancat, afegiran neutrons i protons, extrapolaran el nombre radical de l'eix del mal i, quan la massa estigui a punt de destruir-se, afegiran l'essència del portaveu de Déu.
Pans multiplicats, papes clonats.