Cada nit la mateixa escena. Només els caps de setmana és diferent. És aleshores, quan arriba el divendres, que els papers s'intercanvien. Deixa de ser un espectador i passa a ser un actor. Li agrada caminar com ho fan els mestres del cinema. Li encanta viure, cada dia, una pel·lícula diferent. Noves aventures plenes de descobriments. Noies que l'enamoren. Enemics que el reten. Cotxes xerricant. Alcohol a les venes. I un munt de somnis que es barregen amb la realitat.
Però el cinema és això, no? Posar la ficció sobre un escenari real, visual. Fer-ho tot tan creïble que, al final del dia, el jove adolescent tingui ganes de més. I encengui altre cop el televisor i es cregui ell el protagonista.
1 comentari:
Vides paral·leles ?
Publica un comentari a l'entrada