El so dels tambors combina amb les trompetes, és el pas reial. Els soldats alcen les banderes. Ja està aquí el rei, tothom l'espera amb atenció. Ell és dins d'un carro d'or, comptant els diners que ha recaptat. Qualsevol esperaria que ho repartís tot amb el poble, però qualsevol no és rei, sinó un simple vianant estúpid i incrèdul.
Entre tant soroll ningú no s'adona de l'aparició de dues camperoles. Elles porten vestits trencats i sabates de fusta. Semblen dues pobres ànimes perdudes, però en menys de vint minuts ja han buidat les arques del rei. Diuen adéu i s'amaguen entre el poble, amb qui reparteixen el seu botí.
El conte hauria d'acabar aquí, però qualsevol no ho creu així. De manera que amb quatre lletres mal posades, l'escriptor relata com el rei troba les bandoleres i recupera tot el que era seu.
Sembla un relat injust, pensarà el lector, però el que pensi el lector no importa a l'escriptor.
Entre tant soroll ningú no s'adona de l'aparició de dues camperoles. Elles porten vestits trencats i sabates de fusta. Semblen dues pobres ànimes perdudes, però en menys de vint minuts ja han buidat les arques del rei. Diuen adéu i s'amaguen entre el poble, amb qui reparteixen el seu botí.
El conte hauria d'acabar aquí, però qualsevol no ho creu així. De manera que amb quatre lletres mal posades, l'escriptor relata com el rei troba les bandoleres i recupera tot el que era seu.
Sembla un relat injust, pensarà el lector, però el que pensi el lector no importa a l'escriptor.
1 comentari:
La vida en quatre línies
Publica un comentari a l'entrada