Els ulls encara estan mig clucs. Poca aigua ha passat per la seva cara. Els somnis duren entre cella i cella. Camina mig adormida. És desperta, però no conscient. No ha dormit bé. Potser ha tingut por de tenir alguna desafortunada visita nocturna. Potser ha malgastat la nit mirant si venia algun admirador desitjat.
Prem la porta de l'armari i observa, amb sorpresa, que ja no hi són les estovalles. Ara és quan es lleva. Els ulls se li obren de bat a bat. No hi ha lleganyes entre les pestanyes. No hi ha badalls entre els suaus llavis. Ha caigut del món oníric i s'acaba de despertar. Tot succeïx ràpid. No pot reaccionar. Es queda aturada. La taula ja és parada. Ell, que se la mira amb un somriure d'orella a orella, ha preparat l'esmorzar.
Té un llibre a la mà. Les ulleres posades. I un ull se li clou lentament per fer-li l'ullet.
Ella dibuixa un somriure, però després se n'adona de com va vestida. Camisó vermell. Curt. Per sobre dels genolls. Tela de poble. D'aquelles que no marquen tendència.
El roig del vestit queda deslluït, ja que la seva cara adquireix un to rogenc més fort. Se sent avergonyida. Se sent ultratjada. S'enfada i critica el seu admirador.
"Fas trampes", li diu ella. "Ho sé", contesta ell.
És en aquest precís moment quan el lector salta a l'acció i exigeix una història eròtica. Ho reclama amb insistència. Diu que és el que millor se li escau. Promet que lluitarà fins aconseguir-ho. No li importa tacar de sang l'escena.
El protagonista, però, no vol perdre la seva condició d'home juganer, així que deixa el camí lliure al lector. Que surt de les pàgines centrals del llibre i entra al menjador.
Ella no vol, però se'n va amb el lector. Ell no vol, però deixa que se'n vagi amb el lector.
Els crits de plaer d'ells dos són l'horror dels somnis d'ell. Que s'aixeca l'endemà amb els ulls encara mig clucs. Poca aigua ha passat per la seva cara. Els somnis duren entre cella i cella. Camina mig adormit. És despert, però no conscient. No ha dormit bé. Potser ha tingut por de tenir alguna desafortunada visita nocturna. Potser ha malgastat la nit mirant si venia la seva admiradora desitjada.
2 comentaris:
Massa somnis i pocs fets
@Gemma: I si els fets són reals i els somnis no existeixen?
Publica un comentari a l'entrada