Quan arribo a dalt de tot, aparco al costat d'un cotxe entelat. A dins, una parella crida i gemega com pot. Sento enveja i surto a caminar. Des d'aquí dalt les llums brillen tant que difuminen la vista.
M'assec a fumar una cigarreta i localitzo el teu edifici. El fum que trec per la boca viatja fins allà on ets tu. Imagino que estàs desperta. Estirada al teu llit. Sola. Mentre el teu home segueix parlant, furiós, per telèfon. Imagino que tu també mires per la finestra.
M'agradaria saber si tens el coixí entre les cames. Voldria saber si t'estàs mossegant els llavis. Desitjaria volar dels afores al centre de la ciutat. Entrar per la finestra i lligar-te al llit. Només em caldria treure't els sostenidors i fer-te un nus als canells. No podries moure els braços. Necessitaries moure el cos. Quan estiguessis roent, suplicaries que et tragués els pantalons. Però no ho faria. Et parlaria a cau d'orella fins que l'ira s'apoderés de tu. Estaries, aleshores, tan calenta. Que faries qualsevol cosa per notar les meves mans descordant els teus pantalons. Qualsevol cosa com, per exemple, quedar-te d'esquenes estirada, només amb les calces, notant la meva mà picar les teves natges.
Després, com tot ésser humà, voldries més. I més. I gemegaries. I cridaries sense importar-te que el teu marit estigués al mateix pis. O que els veïns et sentissin. O que haguessis perdut davant meu la serenitat de la que sempre havies fet gala. Suplicaries que et baixés les calces i et fes l'amor, amb força, agafant-te els cabells, mossegant-te el coll. Prement tant fort que el llit tremolés.
Imagino tot això. M'acabo la cigarreta. I retorno a casa. El meu llit fred i solitari m'espera.
4 comentaris:
Imaginació al poder.
el de la radio és el boss? ;P
Tanta imaginació perduda...
@Llàbiro: A tots ens agrada imaginar, no?
@Judith: podria ser...
@Gemma: perduda? per què perduda???
Publica un comentari a l'entrada