Relat de pedals

Després de creuar tota la ciutat, comptant les pedalades de cent a zero, va aturar-se a un xamfrà. El trànsit era dens i l'ambient tens. Clàxons fent brunzir el seu mec-mec i boques deixant anar insults poc treballats. Sense fer cas a ningú, va treure una ampolla de la seva bossa, un whisky barat. Se la va  beure de cop. A Sant Hilari, que diuen.

Tot seguit, va tirar l'ampolla a un contenidor de reciclar. Que anés begut no vol dir que fos un porc. Va reemprendre el camí pedalant i, finalment, va veure el seu objectiu. No hi havia més de cent metres entre tots dos. Sabia que aviat hi arribaria. Però els semàfors van començar a caminar. Es creuaven per davant seu. Les botigues tancaven portes i obrien finestres. D'allà sortien capellans repartint pastissos. Les rajoles saltaven al seu pas, construint castells darrere seu. Els homes el saludaven, les dones aplaudien, els nens xiulaven, els gossos saltaven.

Cada cop quedava menys i ella estava allà davant. Esperant. D'esquenes. Vestia una samarreta negra, texans i bambes. Duia els cabells solts i parlava amb algú. Ell va agafar una velocitat punta descontrolada, la bicicleta es va convertir en un coet. El seu camí va esdevenir una línia i, tot just arribar, amb la roda per davant, el preciós cul li va servir per aparcar.