Té una bona estona fins arribar a la feina, cada dia s'ho pren amb calma. Això sí, arriba puntual. És la primera i obre l'empresa.
Abans de fer-ho, però, dóna dues passes endarrere i dues al costat. Cada dia el mateix ritual. Després, entra i engega llums i ordinadors. A poc a poc van entrant els seus companys i els seus caps.
Un dia més, un dels seus caps s'apropa massa a ella. Sempre l'està agafant per l'esquena. No té pudor i li agafa la mà, tot i que ella li aparta, dia sí dia també.
Uns tres cops pel matí va al bany, ho fa després de xerrar amb aquest cap, va a rentar-se les mans i la cara. Un cop torna a estar a la taula, es tira sal de cuinar per sobre del palmell de la mà esquerra. Tanca el puny i compte fins a quatre. Acte seguit torna a posar la sal al pot.
Avui, un dels seus companys, se li acosta i li agafa el pot. "No ho facis" li adverteix ella. Però ja és massa tard. Ell se l'endú i el tira per la finestra.
-Prou d'aquestes estupideses, no veus que t'estàs tornant boja? -Crida ell.
-Boja jo? Mira't. Mira on treballes. Mira què fas cada dia. Creus que és molt normal la teva vida? Creus que el meu pot de sal és més rar que la teva forma de tractar els fills?
-No et fiquis amb la meva família, maleïda siguis...
L'ambient s'ha escalfat. Els crits se succeïxen. El cap surt del seu despatx i intenta posar ordre, però quan l'agafa a ella, alguna cosa passa. Un gest, una mirada. L'odi surt de dins seu i la dona, que havia sortit de casa amb una calma excepcional, agafa una grapadora i l'estampa contra el cap del seu cap.
3 comentaris:
Pobreta, com pateix, sort de la grapadora! Alguna cosa hi havia que no expliques...
Moltes vegades un fet sense importància fa que de cop exploti tot per un no re que sembla del tot desproporcionat. A qui no l'hi ha passat??
@Llàbiro: alguna cosa? cadascú pot imaginar el que vulgui, tu què imagines?
@Gemma: A tots, no? la gota q fa...
Publica un comentari a l'entrada