Relat de processos

Quan la foscor cau a la ciutat, el jove Wird no obre els llums de casa seva. Gairebé no veu res, però s'apropa al moble del menjador i treu una espelma. Està nova, tal i com la va comprar ara ja fa molts anys. L'encèn i va fins al despatx del seu pis. Treu uns folis i un bolígraf i comença a escriure. Queda clar que és una carta, perquè col·loca el nom de la destinatària al costat d'una paraula tan emotiva com "estimada". 

Nosaltres, lectors encuriosits, no sabem de qui es tracta, per això seguim llegint amb atenció el relat, que a poc a poc anirà explicant la lectura de l'escriptura de la carta.

"Sembla que sigui molt el que ens separa. Ets més gran que jo. Molt més gran. Però l'edat no és res quan l'aigua surt de la font. Aquests trenta anys no m'espanten quan taco de tinta aquest full blanc. Estic molt emocionat. Content. Alegre. La serenor és en mi. Penso en tu i sento un retorn interior que em muda anys enrere, tot just quan jo era un adolescent. Va ser aleshores quan vaig tenir el despertar sexual...".

L'excitació comença a apoderar-se d'ell. Decideix parar un moment. Respirar fons. Tranquil·litzar-se. Però amb la calma la veu més clarament i, naturalment, el cos se li escalfa encara més. 

"La teva llenceria era el meu tresor. Amb ella vaig descobrir les formes femenines, amb ella vaig créixer i fer-me un home. D'amagat, quan no hi eres, me la feia meva. D'amagat, quan hi eres, t'espiava mentre dormies".

A mesura que escriu, la suor li va eixint pels porus. A cada paràgraf ha d'aturar-se i treure's una peça de roba. Queda completament nu i segueix amb la ploma a la mà dreta, mentre l'esquerra l'usa per acariciar-se.

"Després de tant de temps, havent passat tantes coses, aconseguint amagar-te tants fets, ara, quan et veig, no m'avergonyeixo, tot el contrari, t'admiro com ho feia anys enrere. Ja no tinc la innocència d'antuvi. Ja no em consola espiar-te. He crescut i la perversió ha vingut a mi. Tot sovint em sento brut, sense decència. Sé que no m'hauria d'acostar a tu, però tinc un desig intern que em porta altre cop a casa teva. Aquesta vegada, però, no m'amagaria a la teva habitació. Faria valdre els meus besos per despullar-te al passadís. Seríem dos éssers madurs, infidels, enduts per una passió prohibida. Seríem dos ànimes abocades al fracàs vital".

La velocitat a ambdues mans. Escriu tan ràpid com es toca. Gairebé no té sang al cervell. Se sent ofegat. Mira el seu reflex, dibuixat a la finestra. Es veu trist i decepcionat. No hi veu ni llençols romàntics ni aromes sensuals, només observa un home sense màscara. Un home que no li agrada. Un engany fet persona. Una depravació del seu ideal. Prem amb força la ploma, la trenca. Arrenca a plorar i es desmaia.