Al Carrer Del Marqués fa temps que ningú no
diu la paraula sagrada. A dalt de tot, aquella dona seriosa vigila els vianants
i espera que esdevingui res diferent i sobrenatural. Ho espera comptant les
hores que passen, una rere l'altre, en aquell vell rellotge que té just davant.
Maleïda persona la que va col·locar-lo allà, en front seu. Res pitjor que un tic-tac incessant i etern per qui el seu moviment és estàtic.
Mentrestant, a ras d'asfalt, la vida no és tan
lleugera, i alguns es deixen endur per l'aroma d'un beuratge salvatge. Alguns
nois passen les tardes comptant les pedres del carrer, d'altres es beuen tot el
que poden entre les parets vermelles del pecat. No tothom és ben vist dins
d'aquell petit local ple de brutícia i perdició. Parelles que no ho són
s'acaronen i desitgen que no entrin per la porta les seves dones. Homes que fan
de dona i homes que fan de nens. La música acompanya aquell licor infernal que
serveixen quan s'inicia la nit.
Altre cop a fora, la dona estirada a la
cantonada observa els turistes perduts. Amb les mans ocupades pels grans mapes
que porten, no pensen en veure més avall dels seus genolls. Ell ho veu quan
s'asseu al banc trencat. Ho veu i no fa res per evitar-ho. Qualsevol cosa seria
estèril, pensa. Ni que ara hi anés, ni que ara els hi expliqués, res no
canviaria. Ahir era ella, dempeus, passejant per Dublín. Ara són ells, perduts per Barcelona. L'ordre
canvia tan ràpidament que no pot pensar en res més que en les seves mans. Se
les mira i recorda com eren abans, quan no tenien arrugues ni la pell era
aspra.
Caminarà una altra nit de cantonada a
cantonada. Sense avançar més enllà del seu terreny, sense allunyar-se del seu
portal. Pujarà a casa ensopegant amb els graons. Li costarà trobar les claus i,
de ben segur, caurà a terra abans d'aconseguir arribar al llit. Estirat al
terra del passadís veurà com tot gira al seu voltant. Les parets es mouran, el
sostre marxarà, els mobles fugiran i les rajoles seran més fredes que mai.
Amb els pantalons mullats i el cabell brut,
recuperarà el seny quan la llum del sol impacti contra les seves parpelles gastades. Veurà uns homes de bé assenyalant-lo, veurà les seves mans a Dublín,
a Roma, a Barcelona... Estirat i sense saber ni si és avui o demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada