Ciutat bruta i plena,
esmorteïda fins i tot quan plou.
Ciutadans submisos
sense fe, mancats d'esperances
i cegats per llums difoses.
Cau la poesia alegrement sobre els seus rostres.
Cau la vida lentament per arrencar-los les lletres.
Els sentiments, la por, l'amor.
La sang fraternal evaporada els exilia.
No es veuen salvadors amagats
ni sota ni sobre les roques d'asfalt.
No es troben culpables confessos
entre contenidors cremats.
Els nens aprenen ràpid,
el joc és de navalla.
Les nenes cauen als seus braços
buscant la fe absent a casa.
Provarem de pintar-los de colors,
intentarem fer esbossos d'il·lusió.
Ho farem conscients de la pudor
que desprenen els anys i els dies,
les nits i les hores, que ens queden per morir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada