Assegut sobre l'herba de la muntanya, mira el paratge que presideix aquella regió. Els núvols contaminen l'ambient oferint un horitzó difós. El vent mou els seus llargs cabells, alguns dels quals li cobreixen a estones els seus ulls blaus. Com qui no es molesta per res, resta aturat, sense fer el més mínim esforç per apartar la cabellera de davant de les seves pupil·les negres.
Les seves mans de pell aspra premen fort el pal de fusta que va recollir ara ja farà un parell de dies. El va poder polir amb una pedra, el va poder afilar amb una roca, el va poder adaptar a la seva mà amb molta traça. Vertical, sostingut, erecte. El pal és més que un bastó, és la balança de la vida. A partir del seu judici, els humans i els animals entren, o no, al món dels morts. Segons el seu propi criteri el dictamen s'encamina cap a la sang o cap al perdó. A vegades cal una reflexió profunda, d'altres cops ni tan sols espera un ràpid segon per dictar sentència.
El cruel home que mira la salvatge naturalesa continua immòbil, sostenint la llança on reposa, al capdamunt, un cap degollat i ple de sang.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada