En aquella època, els nens no duien mòbils ni
usaven tauletes. Encara ningú sentia a parlar del google i molt menys de les
pissarres digitals. No érem com els nostres avis, que només tenien pilotes i
xapes per jugar al patí, però tot queda en un llac entremig d'anys que costa
situar.
Les amistats sempre han vingut i han marxat i
en Jan ho sabia perfectament. Corria per la pista i perseguia les noies
convençut que alguna cosa passaria. La Mercè es deixava atrapar, però res no
succeïa després. Una nit, però, quan no quedava ningú en aquella escola dels
afores de la ciutat, els fantasmes van recórrer els passadissos de la por. No
es tratava de morts que caminaven, ni de monstres vinguts del més enllà. Sinó
del Jan i la Mercè, que s'havien escapat de casa seva per trobar-se a la classe
on sovint es miraven i es tocaven.
Amors de joventut, pecat escampat pels camps
del senyor, les llavors germinen, les llavors acaben engendrant un arbre ben
gran. No calen pensaments d'adults ni sentiments de pares; tan sols una nit
plujosa lluny de la família, abrigats amb una manta barata mig estripada.
Gairebé nus, els dos adolescents se senten tan sols que no els cal ni amagar-se
de la foscor. Els besos són la raó que els han dut a trobar-se en ple novembre
sota un sostre trencat. Allà on ells mai han volgut estar; en el mateix lloc on
sempre han odiat els professors impositors, allà on s'han sentit repudiats i
ultratjats, ara se senten lliures i rebels, donant-se un tros de pell per cada
mordaç bes regalat.
Els més joves exploren el seu cos lluny de les
fronteres que imposen els més grans. Els contactes primers són tan efímers com incandescents.
Unes flors pintades a la pissarra, un cor ratllat amb una rajola del passadís,
un jurament de sang fet a les fosques i sota una espelma fabricada amb la suor
dels alumnes més odiats. Tant d'amor és fruit de l'odi. Tanta repulsió acaba
convertint els cors salvatges en roques més dures. Cau la nit sobre una escola
perduda enmig de pols daurada, se sent gemegar una parella d'animals que a poc
a poc acaben sent humans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada