Relat d'habitacions

Tancat a l'habitació de casa seva, en Frenxy posa en marxa el vell tocadiscos que va robar d'un casa de subhastes ja farà un any. Té col·locat un vell LP dels Monkees, que canten, en aquests moments, el clàssic Goin' Down. En Frenxy mou el cap i es desplaça repetidament d'un costat a l'altre, sembla que perdi el control. Si més no això ho pensa la seva veïna de l'edifici de davant, una dona que li dobla l'edat i que, ara mateix, està fumant un porro de maria, que ha comprat a la cantonada del seu carrer.

Mentre en Frenxy no para de moure's, ella parla en veu baixa. No hi ha ningú a casa seva, però ella comenta les excentricitats del seu veí com si, fent-ho, alguna cosa canviés. Hi ha gent que pensa que per criticar una postura, sense que ningú la senti, aquesta deixarà d'ocórrer.

La dona es mostra impassible i inalterable amb tot el que veu. Però tot li afecta. Està realment molesta de veure com el seu jove admirador ha deixat de mirar-la per escoltar una estúpida i repetida  cançó.

Demà serà un altre dia, corre la cortina i s'estira al llit. Tanca el ulls i segueix fumant. La seva habitació sembla Londres a mitjanit. S'acaba el porro i es torna a alçar, està completament irada, no pot creure's que aquell marrec que tot el dia l'espia estigui tan alterat i distret amb qualsevol altra cosa. Corre la cortina altra vegada per veure'l i observa el seu admirador estirat al llit, boca amunt, amb els ulls oberts i els llavis plens de sang. La cançó continua uns segons més fins que, quan ja no hi ha més disc, l'agulla topa amb el paper interior del disc repetidament, tal i com ha topat l'agulla amb el seu braç uns instants abans.