-D'acord, s'ha acabat, no tinc per què seguir
aguantant aquests constants atacs teus. Demà anirem al jutjat, acabarem aquí el
que mai haguéssim d'haver començat...
-Segueix parlant, segueix plorant. Les teves
paraules són tan buides com plena ho està aquesta gàbia. Mira't. Creus que algú
faria res per a tu? Fa massa temps que no et cuides, amor; ets un article de
segona mà, però la gent ja no vol ofertes. Vols quedar-te sola? Vols viure en
plena obscuritat en una ciutat on ningú conegui les fotos que amagues al
calaix? Deixa aquesta creu i torna refugiar-te amb els teus amics que mai vas
tenir. Quan acabi la cervesa vindré a dormir, tanca la porta; no ploris molt
fort. Aviat vindran a buscar-me amb aquelles terribles màscares transparents.
Intentaran reanimar-me, tu els demanaràs que ho facin, ploraràs i pregaràs a
Déu que no se me'n porti. Però ja serà massa tard. Demanaré m'enterrin amb el
teu germà, dins del mateix sac. T'evitaré dues visites a nínxols diferents.
Acabaràs d'hora amb la feina. Un ram de flors. Una plorera. Un dia perdut. I jo
descansaré en pau.
1 comentari:
Jolin !
Publica un comentari a l'entrada