Relat de patates

-Si us plau, posi'm un quilo de patates... Vull dir, un quilo de llibres.

-Saps una cosa? Si el turquesa fos un color, el drac seria un monjo. 

Sant Jordi, que escolta amb atenció la conversa de venedor i comprador en una paradeta ben catalana, s'irrita i demana l'exili religiós, no ha suportat veure la Verge Maria en calces. I és que fins i tot la Guàrdia Urbana li crida l'atenció; però no pas a la Verge, no! Sinó a Sant Jordi, que trompa perdut riu dels llibres que venen a les Rambles; sap del cert que seran futurs peus de taules esgarriades.

Camí de l'exili topa amb una estàtua d'aquelles que converteixen el centre en una "horterada" gegantina. 

-Et regalo una rosa si et deixes tocar una teta. -Li diu en veu baixa i tapant-se la boca amb la mà dreta.

-Mira nen, no em calen meuques ni vi calent, aquesta nit em toco mirant la lluna incandescent. -Li contesta la baronessa del Segle XVI, que resulta ser un baró ben mascuí.

S'acaba la diada. Tothom a dormir. Bukowski al llit. La roba al fanal. Els ulls tancats i l'esperit lliure. Somniem per morir desperts.