dijous, 4 d’abril del 2013

Relat de desvetllar-se


A les sis del matí es desvetlla. El camió de la brossa s'ha aturat al costat de la seva finestra. El soroll de la maquinària de neteja el lleva cada matinada. Obre els ulls i veu la llum taronja intermitent com si estigués dins de la seva habitació. Remuga. Es frega les parpelles. Agafa la llauna de cervesa que té a la tauleta de nit i fa un glop ben llarg. Eructa. Torna a deixar la llauna i es torna a estirar, ara cap a l'altre costat. En poc més de deu segons ja està dormint. 
Passen quatre hores i es desvetlla. El sol l'enlluerna en obrir els ulls. Protesta en veu baixa. Agafa la llauna de la tauleta de nit i s'acaba el cul de cervesa que quedava. S'aixeca. Va completament nu. S'acosta a la finestra del menjador i saluda una parella que el mira i l'assenyala. S'apropa a la nevera i agafa una ampolla de cocacola. L'obre. Com no té gas gairebé no fa soroll. Aboca dos dits de cola a una tassa bruta que resta dins de la pica. S'acosta a l'armari i treu l'ampolla de ginebra. Acaba d'omplir la tassa fins a dalt de tot. S'asseu al sofà. És tot trencat. El sol ha assecat una pell que, anys enrere, deuria ser cara.
Beu d'un glop tot el combinat de la tassa. Es masturba. Es corre dins del got i, després, el deixa  a la pica. Es vesteix amb el que troba a l'armari. Surt a buscar feina.

2 comentaris:

Gemma ha dit...

Menoi, quin desastre.

Yves ha dit...

Un desastre per nosaltres, potser per ell ja li està bé, no? viure en el caos pot ser agradable per a qui li agrada...