Un dia va néixer del no-res. Inspirat per la natura, tocat pel bé de les forces intrínseques; ell era diferent. La gent s'apartava i no volia saber-ne res. Els que l'estimaven mai no li van negar un somriure, mai no van abandonar-lo. Era un nen prodigi que esperava la fi del món sota una manta de vellut. Quan el circ arribava a la ciutat ell s'amagava, no volia que se l'enduguessin. Sabia que si un d'aquells pallassos malvats entrava a la seva habitació, en poc més de mitja hora ja l'hauria raptat i engarjolat a un d'aquells carros plens de brutícia. Si sentia el remor dels cavalls mirava sota el llit i, en el cas de què no hi hagués cap animaló que volgués menjar-se'l, es ficava allà dins i s'ocultava de les forces tenebroses que el venien a buscar.
Quan els carruatges marxaven, tornava a la seva taula i polia la punta del llapis amb el que escrivia les històries fantàstiques que li trastornaven la realitat.
3 comentaris:
Autisme ??
Podria ser, si així ho veus. El cas, però, és que se surt del "normal", no? I això no està ben vist... mai.
Publica un comentari a l'entrada