Relat d'estacions

El soroll estrepitós del tren arribant a l'estació posa a tothom de peus. Hi ha una gentada esperant el metro. Un cop s'atura, s'obren les portes i la gent baixa. No tothom espera a què els de dins hagin sortit per començar a entrar, però la majoria sí ho fa. Entre els passatgers hi ha un  malalt terminal, l'estant traslladant en metro. Ha de creuar tota la ciutat. Està estirat sobre una llitera. La gent queda amuntegada com anxoves dins d'una llauna. Entre ells, el protagonista, el malalt.

Després de dos revolts controlats, el tren fa un gir inesperat -pels passatgers, és clar- i, sense voler un home li treu la via que connecta una bossa de sang amb el malalt. Aquest fet provoca un esquitx a una dona, que està llegint un llibre de terror. Ràpidament, l'infermer li torna a posar la via. El malalt, però, marejat com està, estira una bossa d'un estudiant que té al costat al intentar incorporar-se. L'estudiant es pensa que algú vol robar-li, es gira i empeny una dona d'uns 40 anys. Aquesta cau a sobre del malalt. Abocant els seus llavis just a l'entrecuix de l'home que aviat morirà. El seu marit -de la dona, parlem- s'enrabia en veure-la en aquella posició tan sexual. De l'enrabiada en surt un crit. La majoria de gent s'espanta. El tren s'atura a l'estació -perquè li toca- i tothom baixa. Tothom menys el marit i el malalt. Ells dos continuen el viatge fins a final d'estació. La vida ja no els val res.