Presa de pànic va deixar la ciutat, va mudar-se al poble, però allà la xafarderia era encara més incessant. Les àvies miraven per sota de les cortines, observaven tots els seus moviments. Els nervis van acudir altra vegada i va optar per pujar a la muntaya.
A dalt de tot es construí una cabanya sota d'un arbre. Caçava animals i recol·lectava vegetals. Bevia de l'aigua del riu. Se sentia lliure. Mirava l'horitzó des d'un roc ben alt i respirava aire net. La solitud era amb ella.
Mirant, mirant, se sentia plena, feliç. Però quan caçava els animals observava els seus ulls que li parlàven. Li deien "Em mates, però jo ja t'he vist. T'he caçat jo primer".
1 comentari:
Mania persecutoria
Publica un comentari a l'entrada