De febre

El fum del bar amaga les cares dels presents. Ningú reconeix ningú. Però aquest és un joc que tots accepten. La Senyora Soledat beu un gintònic recolzada a la barra. El Senyor Acompanyat s'asseu al seu costat. No es pregunten els noms. Només es toquen les mans. 

La febre els puja a tots dos. Els seus cossos s'encenen i, en uns minuts, els cambrers treuen els extintors per apagar el foc que s'ha creat. Ambdós queden ruixats i plens d'escuma. Ja no porten roba i, sota la bromera blanca, només queda una fina capa de negra cendra.

-"Crec que ens hem descontrolat, estimat". -Li diu ella somrient.

-"Jo també ho crec, princesa. En poca estona tot s'ha accelerat i no ho hem pogut evitar"-. -Contesta ell amb to resignat.

Les dues mans intenten apropar-se altre cop, però el cambrer les separa i els adverteix: "Aquí no, si us plau. No tinc més extintors". Els dos amants accepten i, després de mirar-se i no veure's, s'aixequen dels tamborets. 

-"Marxem, anem a un altre lloc on els incendis no siguin perseguits...". -Deixa anar ella, mentre li  acosta la seva mà.

-"Encara no, no t'apropis, o el foc ens cremarà abans d'hora. Marxem. Sortim d'aquí i incendiem el món. Hi ha tantes coses per cremar..." -Replica ell abans de començar a caminar.

Els dos surten del local, però un per la porta del davant i l'altre per la del darrere. El fum no els ha permès veure quina agafava cadascú.