dilluns, 6 de febrer del 2012

D'illes


Un altre cop en Martí viatja a l'illa recurrent. No sap com hi va, però cada cert temps, i no de forma periòdica, apareix allà; entre dues muntanyes clavades al mar. Hi ha gent que neda, vaixells que naveguen. Fa un dia esplèndid i la mar està preciosa, cristallina.
En una de les dues illes, hi ha un barranc molt alt, des d'allà salta a l'aigua. No només ell, sinó que ho fa més gent. Salta i neda dins de l'aigua. Se sent lliure. I al seu costat sorgeix, com si fos una sirena que habita al mar, una noia. Per la cara que fa el Martí en veure-la, podem imaginar que la creu preciosa. És rossa, baixeta, amb una cara molt seductora. Ella intenta seguir-lo nedant. Creuen l'estret que separa les dues illes i pugen al barranc de davant. Un barranc molt més alt que l'altre. Allà pugen fins a dalt de tot. On hi ha una caseta petita, mobiliari de disseny, distribució minimalista, espai diàfan. Una terrassa dóna al mar. Des d'allà han de saltar al mar. Ell li explica que té vertigen. Però li assegura que ho farà. Ella s'estira al llit del menjador, amb les portes de la terrassa obertes. Entra l'aire fresc i fa ballar les cortines. Des d'on està es veu el mar. Es veu el forat pel que han de saltar. I ell vol saltar, però no només al mar, sinó també al llit. Ella se li apropa. Ell li xiuxiueja a l'orella que està preciosa. Li diu que li encanta la seva pell bruna. Ella somriu i es treu el banyador. Quan ell està a punt de plorar, li ensenya l'anell que du al dit anular. Ella riu. "Ja ho sé, amor", li diu. I ell salta. Primer suant, al llit. Després alliberat, al mar. Neden junts, nus, durant hores i hores.
Quan es lleva, de camí a la feina, se la troba al carrer, ella va en bicicleta. Ell se la mira i, sense parlar, li diu: "Ja ho sé, amor".

2 comentaris:

Gemma ha dit...

Un bonic somni, la realit que voldria amb aquella persona que es troba cada dia al carrer. Aquestes persone que no conaixem i que ens acompanyen cada dia.

Judith ha dit...

feia dies que no parlaves d'una "infedelitat", aquest cop, m'agrada molt que el relat es basi en un somini...