De cuina

El ritme frenètic amb el que es mou el xef, d'un costat a l'altre de la cuina, incita els seus col·legues a treballar amb més ganes que ningú. L'odre escrupolós amb el que fan la seva feina és admirat per tots els clients del restaurant. Periodistes arribats de totes les terres, properes i llunyanes, es desfan en elogis cap al mestre culinari. No escatimen adjectius quan parlen d'ell i de la seva obra. I a ningú se li escapa que el seu gran èxit és el treball en equip. 

Tots els cuiners segueixen les ordres del seu guru. Agafen la matèria prima i, com si estiguessin en una coreografia del Ballet Rus, la tallen a la vegada amb un ritme musical impecable. El forn el tenen en marxa des de fa estona, esperant l'entrada dels suculents aliments que ja han omplert d'espècies i salses. 

Esperen el temps necessari de cocció i, mentrestant, elaboren les postres. Si bé el seu plat estrella mai el presenten al final del menjar, a vegades es deixen anar i confeccionen una autèntica obra d'art per acabar amb el dinar o el sopar. En tot cas, sempre -i no hi ha dia que no sigui així-, els clients marxen del restaurant contents i saciats; amb un gran somriure a la boca, feliços d'haver tastat les delícies que només aquell equip pot cuinar.

I és que cada un dels cuiners, quan Tànatos entra per la porta del darrere del restaurant, carregat fins al capdamunt amb trossos humans; sap perfectament quin és el procediment a seguir. Els treballadors posen els membres en conserva i comencen, aleshores, una dissecció minuciosa separant i ordenant cada una de les parts del cos.