La fredor de les teves mans em sembla calenta en un mes com aquest, tan gèlid. La neu, a fora, cau amb força, no t'ho pots ni imaginar. He arribat abrigat i, ara, em sobra la major part de roba que duc. Acostumat com estic a estar sempre nu, al teu costat; tot el que no és natural em sobra si m'apropo a tu. Se'm fa estrany haver d'estar assegut, a la teva vora. Recordes les llargues jornades en que no sortíem del llit? No ens calia res, ni menjar, ni beure; l'un ben junt de l'altre. Si teníem fred em besaves i, en pocs minuts, ja hi érem altre cop, estimant-nos, suant. No ens importava la vida, no ens preocupàvem per tot el que ens perdíem, només ens interessàvem pel que guanyàvem.
Els teus moviments eren tan sensuals... Res a veure amb el teu ritual estàtic d'ara. No m'agrada el posat que tens, tan seriós, tan artificial, ple de pintura, que res té a veure amb tu. Tu no eres així, tu no ets així, no vull recordar-te així.
6 comentaris:
Genial! "Tu no eres així, tu no ets així, no vull recordar-te així." Fa mal només llegir-ho.
Hi ha vegades que val més recordar el que ens agrada de les persones.
Tant de bo mai no perdéssim la nostra essència en aquesta societat que ens fagocita.
suposo que no m'ho haig de llegir com un escrit personal, no? jajajajaja. A vegades les situacions ens fan evolucionar -cap a bé o malament-, però és bo no perdre l'esència...
Les persones evolucionem i no necessariament a millor. Sempre ens agrada més recordar algú ens els bons moments, al principi, quan tot és nou,fresc, amable i no hi han hagut els entrebancs que ens du la vida i que ens va modelan.
@Nuria: Gràcies! ;-)
@Llàbiro: Només "a vegades"?
@Anna: I tant, però caldria preguntar-nos què és la nostra essència, no?
@Jud:No, no, no és res personal. Les situacions i la gen ens fan evolucionar o involucionar, és clar.
@Gemma: Bé, és que el tema d'evolucionar a millor... dependrà de què és millor i què és pitjor, no? Com són conceptes tan subjectius...
Publica un comentari a l'entrada