divendres, 18 de novembre del 2011

De rebuig


La navalla està afilada pels dos costats.
Aquesta nit dormiré al terrat.
Ep, Sònia, no caminis per la cornisa,
o aquesta nit et convertiràs en una submisa.

Tinc la goma estirada a més no poder.
El vespre ha estat ple d'afers. 
Ep, Marta, no t'apropis més a mi,
o el vespre et portarà a la fi.

Suaument entra la punta dins la pell.
Migdia passat per aigua a casa del rei.
Ep, Cristina, no et passis ni un pèl,
o als migdies no veuràs el cel.

Tanco els ulls mentre premo fort.
Ara és quan puc dir que tinc molta sort.
Ep, Daniela, deixa els diners i fuig,
fes-ho ara que encara no em causes rebuig.

4 comentaris:

Gemma ha dit...

Ai els divendres.......Et desperten els pitjors instins.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Ein??????????????

Judith ha dit...

Que dolentes son les drogues, poden fer tan mal... bon cap de setmana!

Yves ha dit...

@Gemma: pitjors és subjectiu... com tota la vida, que ho és, no?

@Anna: Pel format, no? Mira... em va donar per fer-ho així...

@Judith: El mal potser és el bé... i potser el bé que creiem és el mal... tot depèn de les nostres ulleres...