Clonc. Clinc clanc clonc. Sona amb força l'anell que pica al xassís del cotxe. Clonc. Clinc clanc clonc. Al ritme de la música avancem cada quilòmetre cantant amb força. Som dos aventurers. Som dos joves sense futur. Som ànimes bessones que no s'assemblen en res. Discutim. Parlem. Cridem. I fins i tot algun cop que altre aturem el cotxe. Bronca segura. No podem estar ni un segon sense crear una discussió. És igual quin tema. És igual amb qui. El cas és liar-la fort. I arribem on hem d'arribar. Però no ens importa, perquè el destí no existeix, així que seguim avançant. I ho fem a través de la ment dels qui ens trobem. Preguntem. Contestem. Preguntem altre cop. Creem discussions. Enfrontem a la gent. Els agermanem. Som dos diables amb cara d'àngels. I entre tanta bronca coneixem unes donzelles. Aleshores altre cop... Clonc. Clinc clanc clonc. Les pugem al cotxe i marxem. La música sona. Clonc. Clinc clanc clonc. Tots junts. Tots separats. Ja no som dos, som quatre. I hem estat més. Tots reunits en bars, amb desconeguts, amb coneguts. Què més dóna! Si comencem d'una manera i acabem d'una altra.
I la nit s'acaba, i el dia comença. I no hi ha temps pel descans. Som inesgotables. Som dos cors bategant amb força. Som jovent. Som futur.
5 comentaris:
La força del juvent , la inconciència i la vida tan gran que senten dins.
Al principi he pensat en el Wayne de Darlington County... el final em porta al cap dos versos coneguts:
no creies que jo sabia que havies nascut amb la força d'una locomotora, capaç de saltar gratacels d'un salt?
Quan som joves tots pensem que ens podrem menjar el món! però si no treballem de valent segur que no aconseguirem res! la vida no està per cremar-la, sinó per gaudir-la amb moderació i inteligència...
@Gemma: La inconsciència va sempre lligada amb la vida tan gran que senten dins?
@Oscar: Benvingut al bloc! Com aniràs veient, cada dia laboral penjo un relat meu, inèdit. Tots ells tenen el mateix tema: La realitat no existeix, només ens la podem imaginar. És a dir, tot és subjectiu.
@Judith: hm... un comentari ben conservador... és a dir, una altra visió del relat...
Olé la meva súper sister!
Aquests joves que dius estan plens de contradiccions i amb poques ganes de fer coses, esperem que la majoria del jovent no sigui així i que hi hagi un futur millor.
Publica un comentari a l'entrada