Aquesta és la
història d’un home que no es podia pesar. Viatjava amb la seva maleta, sense
mai no trobar on poder-se parar. De petit li deien escanyolit, de gran l’anomenaven
gegant. Va créixer desmesuradament, sense que ningú, ni res, no el pogués pesar.
De nit, quan
tenia son, procurava trobar ajuda. De dia, quan seguia tenint son, exigia un
cop de mà. Però eren tants els seus desitjos que mai ningú no el va deixar
descansar.
Fa tres dies que
és mort. La història va acabar sense saber el pes d’una persona que no valia
res. Des d’aleshores, desposseït d’aquell misteri gravitatori, és un tros de
filet més, penjant d’un ganxo d’acer inoxidable, dins d’una nevera industrial.
L’han tallat en trossos grans. L’han marcat i, aviat, serà valorat el seu pes
en or.
2 comentaris:
Ostres quin final més macabra. Sort que com a relat et mous en un marc imaginari, literari i abstracte... :-)
Tan macabre com és la vida, no? com a persones, no valem res...
Publica un comentari a l'entrada