Entre els camps
de blat descansa la pau somorta. Massa cops han escapçat la espiga d’una
gramínia que exigeix el pas. El vent pentina les beines que queden a l’aventura
de la sort. El sol les il·lumina sense permís. L’aigua és escassa i no cau ni
amb voluntat ni esforç.
Aleshores, tot d’una,
quan els raigs minven i la lluna pren protagonisme, els humans surten a
caminar. Porten torxes enceses, preparats per la foscor de la nit, i jerseis de
llana, conscients de la fredor nocturna. A on van? No ho sabem, però els
admirem amb cautela des del nostre mirador. Estem a salvaguarda d’atacs sobtats.
La massa, quan es descontrola, és perillosa; però quan resta controlada, també,
segons qui sigui el general que els comanda.
Avui serà un dia
com un altre, cases incendiades, dones violades, nens amb la mirada buida, que
veuen els seus pares degollats. Demà serà un dia com avui, primer la calma,
després la mort. Primer esmorteïda, després albaïna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada