No és capaç de
saber si les seves accions són fruit dels excessos, o si els excessos són fruit
de les seves accions. Però lluny de caure en el patetisme religiós, sent el
sentiment de culpabilitat dins seu. No ha fet res. No ha matat ningú, però ha
tingut el ganivet ben afilat a les mans durant una estona.
Mira el rostre de
la seva víctima i pensa què hauria sigut si, finalment, hagués clavat aquella
arma al seu cor. També reflexiona sobre la desconeixença d’algú que dorm
plàcidament, sense tenir consciència de viure amb un criminal potencial.
Tots som
culpables, tots ens sentim malament, però només alguns poden dormir sense tenir
càrrecs de consciència. Són els missatgers de l’infern, que vaguen pels camins
captant ànimes pures i les corrompen mentre riuen. La culpa, però, no és dels
missatgers, ni tan sols no és d’Hades. La culpa és de l’oracle del bé, que
dictamina resultats complicats sota una injusta vara de mesurar.
Mentrestant, l’assassí
s’allunya del ganivet, no fos cas que se l’acabés clavant a ell mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada