Crida fort. Molt
fort. De tant fort que crida, es queda sense veu. Respira. Gemega. Torna a
xisclar. Els veïns al principi creuen que passa alguna cosa. S’han llevat uns
quants. Els altres deuen tenir un dormir tranquil, plàcid; ple de somnis que
els aïllin de sorolls externs. Se sent també el remor de mobles movent-se, no
són molts, deu ser només un. És un sotrac rere l’altre, gens compassat. Ningú
sap si es tracta de sorolls compartits o d’un moment d’intimitat. Només se la
sent a ella. Algun ingenu es podria creure fàcilment que està en perill. Però
per contra, un dels veïns es posa calent, molt calent. Desperta a la seva dona
a base de petons, carícies... Ella gairebé ni obre els ulls, es deixa fer. En
breu ja no porta ni el pijama ni la roba interior. Segueix com si estigués
dormida, cara amunt, amb les cames obertes i el seu marit menjant-li
l’entrecuix.
Ell es desespera,
no pot ser que la seva dona segueixi dormint i la veïna no pari de gemegar.
Sortiria ràpid de l’habitació, correria despullat pel passadís, eixiria del
pis completament nu, pujaria les escales de dos en dos, trucaria la porta de la
veïna i es ficaria al llit amb ella sense dir-li ni bona nit. Però no ho fa,
segueix calent, escoltant el so animal dels humans quan es donen plaer. S’oblida
de les presses i aviat nota com la flor floreix; com a ella se li posa la pell de gallina; com les cames se li comencen a moure, com els mugrons se li tornen erectes,
durs; com es mossega els llavis amb les dents; com mou la llengua d’un costat a
l’altre lentament.
La veïna s’atura,
no pot més, ha arribat al clímax i tots els veïns agraeixen que per fi retorni
el silenci. Ara, però, ell i ella comencen a gaudir, ho fan en silenci, sense
cridar, evitant gemegar; tot i que arribarà un punt en que ella li agafarà els
cabells amb les mans, prement fort el cap contra els seus llavis vaginals...
Serà aleshores quan el concert s’iniciarà altra vegada. Diferents cantants,
mateix auditori. La vida, a vegades, flueix com les fitxes de dominó, una acció
empeny una altra, fins que ve algú i ho esguerra tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada