Un a un, entra la gent per la porta
principal. Capcots no s’atreveixen a mirar endavant. Cap d'ells es queda fora. No són
un ramat, són molt més que això. És la humanitat seguint els passos dels ritus.
És hora de dir-se adéu, no s'ha fet en vida, es farà en mort. Alguns no han
estat capaços de fer-ho personalment, caldrà un intèrpret per fer-ho arribar
més enllà.
El públic, assegut a les seves cadires. Comencen
a aparèixer els actors. És una obra assajada, res sortirà malament, és el
blues de cada tarda a quarts de cinc.
Com si fos la superestrella de rock que puja a
l'escenari, el capellà fa una aparició estel·lar per la banda esquerra. Els
músics anuncien la seva arribada, no hi ha perdó ni redempció, és el moment àlgid
on tothom mira aquell ésser superior que va vestit amb un pijama de sotana, Els
funcionaris del tanatori estan tots al seu lloc, ningú ho dubte, però d'on
venen? Què feien fa una estona quan tot aquest sarau encara no havia ni
començat?
El rei de la festa, the king, l’intèrpret de
Déu i de les ànimes del més enllà, estava amb el seu germà, parlaven de les
plantes, de la fotosíntesi i del moviment circular dels gira-sols buscant un astre
no diví. Les abelles es parlen a través del seu moviment, li deia un; els
humans no ens parlem, li responia l'altre.
Els músics, mentrestant, restaven resguardats
als seus camerinos. Dos d'ells estaven
liant-se al vestidor del tanatori. Val a dir que no són parella -si més no
formal-, però de tant en quan s'enrotllen, avui han començat a xerrar i ell li
ha agafat la mà. Ella li ha dit que estava molt calenta i han acabat besant-se. El tercer músic, encarregat del contrabaix, ha sortit a fumar, no ha
volgut molestar; un cop a fora s'ha posat a escriure un whatts app a un amic que mirava
un partit de futbol a la televisió per cable. La conversa amb l'amic, però, ha
acabat derivant a una absurditat extrema, amb acudits que li han provocat un
atac de riure. El capellà, puntual, els hi ha enviat un missatge a tots tres, així
que han abandonat el que estaven fent i s'han dirigit a la zona de cerimònies.
Els dos amants s'han vestit ràpid; tan ràpid que ell no se n'ha adonat, però
ha sortit amb el condó posat. Tots plegats toquen una bella cançó popular i no
fallen en cap nota, van ben protegits, res no els pot sortir esgarrat, ni tan
sols un esperma mal col·locat..
Els que s'enduen el fèretre just acaben d'esmorzar
un entrepà de fuet a sobre de la vorera, l'han deixat a mitges perquè han hagut d'entrar
a buscar la caixa dels tresors.
Finalitzat l'acte diví, un conserge s'acomiada
de tothom que marxa de la sala, els hi dóna la mà amb la que uns minuts abans,
mentre ningú l'observava perquè el capellà tenia la paraula, es rascava
l'entrecuix per dins dels pantalons. Fa més de tres dies que no es dutxa, li pica tot el cos. Creu que
té bitxos al pèl púbic.
A fora el sol brilla amb la mateixa intensitat
que ho feia dues hores a abans, però no tothom és capaç de veure més enllà, més
amunt de les pedres dures i rocoses amb les que fan aquests edificis
carrinclons. Ni tan sols els animalons que passegen pels jardins de l'exterior
poden veure aquella llum en els personatges que han actuat com cada dia, sense notar
la tristesa ni el dolor; allunyant-se del més íntim sentiment d'aquells
espectadors que han plorat fins esgotar les llàgrimes del patiment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada